Avui ens hem llevat amb ganes de caminar. Ahir varem arribar a Florència i varem fer una visita ràpida a la ciutat de nit, però avui el que volem de debò és empatxar-nos d’ella.
Ens llevem mitjanament d’hora i baixem a fer l’esmorzar (s’esmorza a l’hotel La Noce, situat a la planta de sota del nostre). La nit ha estat ben calorosa, però el matí es presenta una mica més frescot i apte per les caminades que volem fer.
Sortim de l’hotel i ens dirigim cap a la capella dels Mèdicis. La veiem per fora perquè ens n’adonem que cal pagar 8€ per cap per entrar-hi i no volem començar el dia amb les butxaques ja buides. Una vegada vista la plaça de les rodalies, ens dirigim cap a la plaça del Duomo. Si per la nit és impactant, amb un raig de Sòl damunt, el Duomo de Florència és impressionant. Ara que ja l’he vist de tots costats me n’adono que possiblement sigui l’edifici que he vist que m’ha impactat més a la meva vida. Les formes, els colors, els detalls no tenen cap cosa a criticar i et deixen un regust a edat medieval i a bona arquitectura i disseny medieval que et deixa meravellat.
Si mirem de cara el Duomo, tenim a la dreta el flamant campanar, que encara que sembli més alt que la cúpula del Duomo, no és pas així. Passem de pujar-hi perquè ens demanen 6€ per l’ascensió. Preferim estalviar-nos-els i entrar-hi només a la seva planta baixa on hi ha una botiga de records (per variar) amb detalls ben curiosos. Davant per davant del Duomo, es troba el baptisteri, amb una pica amb molta història: si han batejat gent ben famosa, com per exemple Dante. Al sostre d’aquest hi ha uns frescos (en restauració en el moment de la nostra visita) on hi ha detalls del judici final. La porta del baptisteri (que es pot veure des de fora sense haver de pagar els 3€ de l’entrada) té uns relleus impressionants que representen diverses escenes bíbliques en relleu. Les que hi ha ara mateix són una còpia però hom s’hi pot fer una idea bastant fidedigne de la meravella que va ser aquest baptisteri anys ençà.
Després d’això, baixem al Palazzo Vecchio per a visitar el mateix que la nit abans, però ara amb una mica més de claror (el nombre de persones a la plaça no té ni punt de comparació amb els de la nit d’abans). Baixem fins al Ponte Vecchio i ens n’adonem que com és diumenge, a més a més del dia de la Verge (i aniversari del meu pare i el de la Marta), les joieries segueixen estant tancades. Ens fem unes quantes fotos, i pugem a veure la casa de Dante. Passegem una mica més pels carrers de Florència i entrem al Palazzo Strozzi, un monumental palau de tres plantes (però que potser fa quinze metres d’alçada) que va fer construir Filippo Strozzi per a competir amb els palaus dels Mèdicis que té la ciutat.
Una vegada acabat això, dinem en un petit restaurant dels voltants. Tots encertem el dinar menys la Marta que li acaben portant una cosa que no ha demanat i a mi que se m’han colat anxoves (arrgghh…) a la pizza perquè no sabia com es deien en Italià.
Havent dinat, pugem al Duomo a fer cua per entrar-hi, però tot just ens hi acabem de posar, es posa a ploure de valent, i com no duem paraigües, anem corrents a l’hotel a aixoplugar-nos. Com la cosa no pinta gaire bé decidim estirar-nos una mica (el pitjor que he pogut fer). Sabeu què passa quan una persona que no està acostumada a fer migdiades en fa una de més d’una hora? Doncs que s’aixeca amb una empanada monumental. I això és exactament el que m’ha passat.
Una vegada llevats, i després que la pluja pari una mica, decidim sortir a passejar una mica abans d’anar a sopar. Passegem pels voltants de l’hotel, per la plaça de la Unitat Italiana, on molt aprop veiem una botiga de queviures on possiblement acabarem comprant algun comestible de record. Arribem a la plaça en obres de l’església de Santa Maria Novella. La façana d’aquesta recorda molt al Duomo. No hi podem entrar perquè fan missa, però gaudim del seu interior des de la porta oberta de bat a bat.
De cop comença a ploure amb força un altre cop i ens aixopluguem al palau Strozzi durant una bona estona. La Marta i jo juguem una estona amb una pantalla tàctil que hi ha al pati cobert i alleugerim l’espera mirant i comentant les fotografies del dia abans. Quan minva la pluja, anem a sopar un altre cop a un restaurant de la plaça del mercat, però aquest cop sortim poc convençuts, ja que amb les preses, hem acabat en un restaurant d’aquests per a turistes amb menjar de poca qualitat.
Una vegada acabats i per oblidar el sopar de poca qualitat, passegem una mica i ens apropem al Viale Dei Calzaiuoli on degustem el primer gelat italià: és bo però tampoc n’hi ha per tant. Haurem d’esperar a Roma que és allí on ens han dit que hi ha els millors del món.
Anem a descansar perquè demà ens hem de llevar d’hora perquè tenim cita a la galeria dels Uffizi a les 9.30.
