Caos!!
Sí, sí, així definim aquesta ciutat del nord d’Itàlia. Només dir-vos que en el carril del tranvia circulen cotxes, el bus avança al tranvía i aquí ningú coneix la norma dels 50 km/h. Podem dir que aquesta és la ciutat on regna el caos absolut a la carretera. Però anem per pams i expliquem com ha anat tot.
Arribem a l’aeroport de Girona sense problemes, embarquem les maletes i restem més tranquils (jo guanyo amb el menor pes amb 12.1 kg, després que la Bibi m’encalomi el seu sac i la seva guia – sinó eren 10.4kg). Una vegada acabat això, comprem els bitlletes de bus per anar de l’aeroport al centre de Milà i els de Rxò ajuda)oma fins a l’aeroport. La companyia es diu Terravision i els bitllets ens costen 8€ per trajecte i persona (ens ha donat molt bon servei i bona qualitat!). Després de fer les fotos de rigor abans de començar el viatge, ens embarquem a l’avió i ens enlairem cap a Milà. El viatge una tranquilitat.
Una vegada arribats a Milà, i després de patir perquè la meva maleta ha estat la darrera en sortir a la cinta, ens hem dirigit a agafar el bus cap al centre de Milà. El viatge dura aproximadament 45 min. i transcorre sense fer-se gens pesat. El bus et deixa a l’estació central, i després de cercar l’entrada del metro (l’estació està en obres i es fa complicat trobar la M de McDonalds del metro), ens hem dirigit cap al petit i estrany hotel-hostal-alberg-pispatera anomenat Diablo amb l’ajuda del caòtic tranvia. Si us dicque ara mateix estic sentat al costat del Joaquin i que la Marta la tinc davant cap per avall, em creurieu? Doncs no us dic com està la Bibi… jeje… Bueno, els nois que duen aquest lloc són tots joves i t’atenen en anglés sense cap tipus de problema (parlen el mateix dialecte que en Joaquin, així que ajuda!).
Hem deixat els trastos a lloc i hem baixat cap al centre (la plaça del Duomo). Família, aquest indret per la nit és impressionant! El Duomo de Milà ja és impressionant per si sol, però per la nit s’accentua encara més aquesta meravella de l’arquitectura. Les galeries i la plaça ajuden molt a crear una atmòsfera intimista i un lloc acollidor.
Per cert, una de les anècdotes del dia és el McDonalds. Al acabar de sopar, aquesta gent volia un gelat barat i una mica d’aigua i ens hem apropat a un. Acostumats als locals “cutres” de Barcelona i rodalies, aquí ens hem topat amb un local amb una arquitectura molt moderna i amb una decoració d’un gust excelent (molt i molt cool). Només dir-vos que no hi havia restes de ketchup al terra i que els seients no eren del típic blau i vermell característic de La Rambla de Barcelona. Deixem fotos perquè ho veieu…




