Quart dia. Visitant Florència, la ciutat de l’art

Avui ens hem llevat amb ganes de caminar. Ahir varem arribar a Florència i varem fer una visita ràpida a la ciutat de nit, però avui el que volem de debò és empatxar-nos d’ella.

Ens llevem mitjanament d’hora i baixem a fer l’esmorzar (s’esmorza a l’hotel La Noce, situat a la planta de sota del nostre). La nit ha estat ben calorosa, però el matí es presenta una mica més frescot i apte per les caminades que volem fer.

Sortim de l’hotel i ens dirigim cap a la capella dels Mèdicis. La veiem per fora perquè ens n’adonem que cal pagar 8€ per cap per entrar-hi i no volem començar el dia amb les butxaques ja buides. Una vegada vista la plaça de les rodalies, ens dirigim cap a la plaça del Duomo. Si per la nit és impactant, amb un raig de Sòl damunt, el Duomo de Florència és impressionant. Ara que ja l’he vist de tots costats me n’adono que possiblement sigui l’edifici que he vist que m’ha impactat més a la meva vida. Les formes, els colors, els detalls no tenen cap cosa a criticar i et deixen un regust a edat medieval i a bona arquitectura i disseny medieval que et deixa meravellat.

Si mirem de cara el Duomo, tenim a la dreta el flamant campanar, que encara que sembli més alt que la cúpula del Duomo, no és pas així. Passem de pujar-hi perquè ens demanen 6€ per l’ascensió. Preferim estalviar-nos-els i entrar-hi només a la seva planta baixa on hi ha una botiga de records (per variar) amb detalls ben curiosos. Davant per davant del Duomo, es troba el baptisteri, amb una pica amb molta història: si han batejat gent ben famosa, com per exemple Dante. Al sostre d’aquest hi ha uns frescos (en restauració en el moment de la nostra visita) on hi ha detalls del judici final. La porta del baptisteri (que es pot veure des de fora sense haver de pagar els 3€ de l’entrada) té uns relleus impressionants que representen diverses escenes bíbliques en relleu. Les que hi ha ara mateix són una còpia però hom s’hi pot fer una idea bastant fidedigne de la meravella que va ser aquest baptisteri anys ençà.

Després d’això, baixem al Palazzo Vecchio per a visitar el mateix que la nit abans, però ara amb una mica més de claror (el nombre de persones a la plaça no té ni punt de comparació amb els de la nit d’abans). Baixem fins al Ponte Vecchio i ens n’adonem que com és diumenge, a més a més del dia de la Verge (i aniversari del meu pare i el de la Marta), les joieries segueixen estant tancades. Ens fem unes quantes fotos, i pugem a veure la casa de Dante. Passegem una mica més pels carrers de Florència i entrem al Palazzo Strozzi, un monumental palau de tres plantes (però que potser fa quinze metres d’alçada) que va fer construir Filippo Strozzi per a competir amb els palaus dels Mèdicis que té la ciutat.

Una vegada acabat això, dinem en un petit restaurant dels voltants. Tots encertem el dinar menys la Marta que li acaben portant una cosa que no ha demanat i a mi que se m’han colat anxoves (arrgghh…) a la pizza perquè no sabia com es deien en Italià.

Havent dinat, pugem al Duomo a fer cua per entrar-hi, però tot just ens hi acabem de posar, es posa a ploure de valent, i com no duem paraigües, anem corrents a l’hotel a aixoplugar-nos. Com la cosa no pinta gaire bé decidim estirar-nos una mica (el pitjor que he pogut fer). Sabeu què passa quan una persona que no està acostumada a fer migdiades en fa una de més d’una hora? Doncs que s’aixeca amb una empanada monumental. I això és exactament el que m’ha passat.

Una vegada llevats, i després que la pluja pari una mica, decidim sortir a passejar una mica abans d’anar a sopar. Passegem pels voltants de l’hotel, per la plaça de la Unitat Italiana, on molt aprop veiem una botiga de queviures on possiblement acabarem comprant algun comestible de record. Arribem a la plaça en obres de l’església de Santa Maria Novella. La façana d’aquesta recorda molt al Duomo. No hi podem entrar perquè fan missa, però gaudim del seu interior des de la porta oberta de bat a bat.

De cop comença a ploure amb força un altre cop i ens aixopluguem al palau Strozzi durant una bona estona. La Marta i jo juguem una estona amb una pantalla tàctil que hi ha al pati cobert i alleugerim l’espera mirant i comentant les fotografies del dia abans. Quan minva la pluja, anem a sopar un altre cop a un restaurant de la plaça del mercat, però aquest cop sortim poc convençuts, ja que amb les preses, hem acabat en un restaurant d’aquests per a turistes amb menjar de poca qualitat.

Una vegada acabats i per oblidar el sopar de poca qualitat, passegem una mica i ens apropem al Viale Dei Calzaiuoli on degustem el primer gelat italià: és bo però tampoc n’hi ha per tant. Haurem d’esperar a Roma que és allí on ens han dit que hi ha els millors del món.

Anem a descansar perquè demà ens hem de llevar d’hora perquè tenim cita a la galeria dels Uffizi a les 9.30.

Tercer dia. Viatge a Florència ben aprofitat

Avui ens hem llevat mitjanament d’hora per emprendre el viatge cap a Florència. Però abans d’arribar-hi, hem volgut passar per Lucca i Pisa, i de veritat, no ens penedim d’haver-ho fet.

El viatge per autopista ha estat una mica més pesat que el de Milà a Venècia (avui li ha tocat conduir a en Joaquin). Hem arribat a Lucca cap al migdia, després d’haver pagat un peatge de 17.80€ (un xic car, però és que hem fet més de 300 km).

Lucca es pot definir com la ciutat emmurallada per excel·lència: està completament rodejada de muralles altes i robustes (es van construir al segle XVI-XVII però mai es van haver “d’usar”) envoltades per un petit torrent d’aigua ben clara amb un munt de peixos (creiem que truites). Tot plegat et fan recordar les típiques pel·lícules de cavallers. Nosaltres aparquem a l’estació perquè és l’únic lloc d’aparcament gratuït que hi ha. Estem morts de gana, així que intentem cercar algun lloc per dinar. Els italians tenen la mania de tancar la cuina ben aviat, així que acabem recorrent al menú de porció de pizza més beguda (bona decisió perquè degustem una pizza excel·lent).

Lucca no amaga gaires secrets: a part de l’esglèsia de Sant Martino que és ben curiosa, la de Sant Michele in Foro, la piazza Napoleone i la Casa de Puccini. Tot i així, és un petit poble de la Toscana que amaga un petit aire a l’antiga Itàlia. Com anècdota comentar que al marxar del poble ens hem creuat a un penjat que corria sense samarreta sota el Sòl infernal que queia. A més a més, hi ha hagut un moment que ha parat, ha recolzat el cap al terra, i s’ha posat a fer el pi durant una bona estona (no crec que hagi arribat viu a casa amb la calor que feia ).

Una vegada enllestit Lucca, agafem el cotxe i anem a Pisa per carretera regional (i així gaudim de la vista de més pobles italians). Arribem a Pisa i ens dirigim al Campo dei Miracoli, l’únic indret que volem visitar amb el temps que ens queda. Només entrar-hi fem un pas enrere de la meravella que se’ns presenta davant: imagineu-vos un camp verd amb el campanar (torre de Pisa) en primer terme, el Duomo en segon i el baptisteri al final, tot d’un color blanc lluent que el Sòl de mitja tarda accentua encara més! Una veritable meravella de l’arquitectura. Ens quedem parats de lo torta que està la torre, ja que no pensàvem pas que ho estès tant. Com a curiositat pels fans de la ciència com jo, dir-vos que Galileo Galilei dugué a terme els seus experiments sobre la velocitat de caiguda dels objectes des de la part més alta de la torre. Ens fem les fotografies típiques subjectant la torre, i fins i tot en Joaquin, després d’insistir-li durant una bona estona, cedeix i se la fa.

Després d’això, anem ja cap a Florència per carreteres regionals. Gràcies al GPS trobem l’hotel, però el tema de l’aparcament és un altre món. Acabem deixant en Joaquin cuidant el cotxe i nosaltres anem a l’hotel a formalitzar l’entrada, i tot just acabat el procés, el noi ens explica que no es pot aparcar a Florència (es necessita una tarja de resident). Ens explica que tenen un tracte amb un aparcament proper i que podem deixar el cotxe allí per un preu força raonable. Ho acabem fent tot adonant-nos de que aquest tema se surt del nostre pressupost inicial.
L’hotel on dormim s’anomena Hotel Regina i està situat just a la part de darrera de la capella dels Mèdicis i just davant de la plaça del mercat (en ple centre de Florència). El problema que té l’hotel, i que al final ens hi hem acabat acostumant, és que els lavabos són compartits i que la dutxa és un simple forat al terra amb una aixeta que raja de la part de dalt, i que se separa de l’altra part del lavabo amb una simple cortina (sí, sí, tal i com ho sentiu). Hem de tenir en compte que dormim en ple centre de Florència per menys de 20€ la nit! L’esmorzar es fa a l’hotel La Noce, que està just al pis de sota i que és dels mateixos amos.

Baixem a sopar a la plaça del mercat a un restaurant que es diu Garibardi. Menjar molt i molt bo, a més a més de tenir un servei força bo també. En Joaquin i jo hem provat la primera ampolla de Lambrusco (boníssim!!!).

Una vegada sopats, baixem al Duomo i ens quedem meravellats dels colors i formes d’aquest, a més a més, de la mida gegantesca de tota l’estructura. Sembla que sigui una església feta de paper cartró, ja que els colors són força particulars i fora del comú de totes les esglésies que hem vist al llarg de la nostra vida. Seguim caminant cap a la galeria dell’Accademia, baixem al Palazzo Vechio (impressionant!!!) per veure la còpia del David de Michelangelo, la font de Neptú, i altres escultures impressionants (és un museu al carrer a l’abast de tothom). Escoltem una noia jove improvisant òpera al carrer i se’ns posen tots els pèls de punta. Jo penso: “ara sí que estic a Itàlia!”. Després d’això, baixem al Ponte Vecchio, que encara que tingui les botigues tancades, ens deixa meravellats amb les cases penjants i l’estructura en general del pont.

Després de la petita passejada, decidim anar a dormir i descansar perquè demà pot ser un dia molt llarg.

Venècia: una petita meravella, un gran negoci turístic

Aquest matí ens hem llevat ben aviat però això no ens ha salvat dels sorolls de l’aeroport. La veritat és que el càmping està molt bé, però el fet d’estar al costat d’un aeroport no et salva dels sorolls dels avions.
Esmorzem a la petita terrassa que tenim davant de la caseta (en Joaquin ha d’agafar unes cadires d’un altre bungalow ja que les de la nostra taula han desaparegut al llarg de la nit -creiem que la festa d’un grup de joves francesos de molt aprop en té la culpa). Una vegada acabats, agafem uns entrepans de pernil dolç que varem preparar el dia abans i me’ls carrego a la motxilla. Agafem el bus públic número 15 que du a l’aeroport per després agafar el número 5 que du a Venècia, tot per 1.10€ per cap (el càmping té un servei de bus directe a Venècia per 4€ anada i tornada però ja era ple del tot).

A Venècia no s’hi pot circular per cap tipus de mitjà motoritzat en rodes: ni moto, ni tren, ni cotxe, ni tramvia, etc.; sinó que el transport es fa 100% per aigua. El mitjà que s’utilitza són els anomenats vaporettos, uns vaixells ben grossos que es fan servir com a autobusos de línia. Doncs bé, igual que ahir varem fer a Milà, anem a la caseta de venta de bitllets per agafar un bitllet de 24h de transport públic. Doncs bé, a diferència de Milà que ho fa a un preu de 3€, l’equivalent a Venècia costa uns 14€, donant-te la possibilitat de comprar bitllets per 6-12-24-48 hores. Al veure el preu, prenem la decisió unànime de fer Venècia a peu.

El que en un principi pensàvem que seria un avorriment, descobrim que és la millor decisió que hem pres: caminar per Venècia ens ofereix l’oportunitat de perdre’ns pels seus carrers, gaudir dels indrets més inesperats i meravellar-nos amb les formes i colors de les cases d’aquest esplèndid indret.

Al poc d’endinsar-nos més cap al centre de Venècia comencem a veure les primeres góndoles. Ens causa una gran decepció aquest concepte de romanticisme associat a aquest mitjà de transport: les góndoles actuals són 100% comercials amb ornaments exagerats i sovint a preus exorbitants. Els estrangers més disposats a gastar-se els diners corren a agafar-ne i fins i tot, sovint et topes amb alguna góndola amb un vell italià tot cantant i fent bromes als llogaters (no vull ni pensar quant els hi està costant la broma a aquest pobres).

El que sí que té Venècia, a part d’un gran encant i la peculiaritat de carrers molt estrets plens de canals per totes bandes, són els seus monuments. L’elegància del pont Rialto, tant de dia com de nit, és insultant, a més a més, de la voluptuositat d’alguna de les seves botigues d’artesans o el silenci i tradició d’alguna de les seves esglésies. Però sens dubte, el que més m’ha impressionat a mi és la piazza San Marco i la basílica.

Si podeu, us recomano, com hem fet nosaltres de casualitat, que entreu per un carrer del lateral (o bé la Chiesa D. Cavalletto o bé el carrer Dei Fabbri). Una vegada entreu a la plaça, i comenceu a entendre perquè Napoleó la definí com “la sala més elegant d’Europa”, gireu sobre el vostre eix i meravelleu-vos amb la basílica i el campanar (a Itàlia és tradicional separar la construcció del Duomo del campanar i del baptisteri). Ja veureu com seguir aquest consell no us deixarà indiferents.

Sobretot aneu amb compte amb les terrasses de la plaça: un cafè sol us pot sortir per uns 6€.

Una vegada situats, decidim pujar al campanar (l’entrada costa uns 8€) per meravellar-nos amb les vistes aèries de Venècia (pugem a uns 60 metres). Després de fer més d’una i de dues fotografies i de situar cadascun dels monuments de la ciutat amb l’ajuda de la meva inseparable guia, decidim baixar i dinar el nostre entrepà als peus del campanar. Un consell, encara que Aqua Frizzante pugui semblar que sigui aigua freda, no és pas així, sinó que vol dir aigua amb gas! Us ho diem nosaltres que hem patit les conseqüències de l’error (sort que en Joaquin i jo ens ho mengem tot).

Una vegada dinats, decidim entrar a la basílica. En Joaquin i jo anem a deixar les motxilles a un guarda-robes gratuït, ja que està prohibit entrar amb aquestes a la basílica. Després d’una petita cua de deu minuts, entrem a la basílica i ens quedem completament bocabadats: parets i sostres són a besar de mosaics daurats que recorden moments de la vida de Sant Marc (enterrat a la basílica), a més a més de motius bíblics. El terra és igualment ple de mosaics d’aus i plantes que ens deixen completament parats. Una meravella!

Una vegada vista la basílica i havent passejat per totes bandes, decidim anar cap a l’església de la Salut, que està justament a l’altra banda del canal. Per arribar-hi, hem de recular un bon tros i gaudim de diversos racons que ens ofereix la ciutat. Al arribar-hi, ens n’adonem que està en reformes i que acaba de tancar en aquells moments. Quina ràbia!!

Descansem una estona i fem fotos. Al tornar, les noies pregunten a uns taxistes de la vora (taxis que són barques, clar està), quant ens costaria anar a l’altra banda del canal (no arriba a 50-100 metres de recorregut). El paio ens demana uns 50€ com a mínim!! No vull ni arribar a pensar quant deu costar que et faci tot el recorregut pel Gran Canal.
Tornem caminant amb la cua entre les cames i ja fem les primeres compres: la Bibi, en Joaquin i jo comprem pasta artesana a un petit comerç que du un home gran molt simpàtic i que ens explica com cuinar-la per aprofitar els seus sabors. Seguim caminant i comprem un tagglio de pizza a una botiga que ja hem captat a l’anada. Possiblement sigui de les millors pizzes que he menjat mai. Quina passada!!

Seguim fins a la plaça de Sant Marc i anem a veure un monument que ens havíem deixat: el pont dels sospirs, casualment amb restauracions en curs al seu voltant. Aquest pont, que comunica el palau dels ducs amb la presó, du aquest nom degut als sospirs dels presos que eren duts a judici per aquest. Descansem una estona i deixem passar el temps perquè es faci de nit i així puguem gaudir de Venècia per la nit.

Al fer-se de nit, tornem cap al Rialto per a fer-nos fotos des d’allí. Venècia de nit és encara més esplèndida (sempre i quant esborris de la teva ment els milers d’estrangers que recorren pel teu voltant). Mica a mica, anem tornant cap a l’estació per agafar els busos de tornada. Agraïm tenir un mapa de la ciutat, ja que sense aquest, seria quasi bé impossible tornar a qualsevol lloc (tot és un laberint sense sortida). A més a més, si sumem el fet que estem completament rebentats, la cosa es fa encara més desesperant!

Una vegada arribats, agafem el bus número 5 cap a l’aeroport i paguem els 2.50€ del bitllet (si sou més llestos que nosaltres, dieu que no aneu a l’aeroport i el bitllet us costarà 1.10€). Al arribar a l’aeroport, ens n’adonem que hem perdut el bus número 4/ i que fins al cap d’una hora no en passa cap més. La Bibi i en Joaquin decideixen aprofitar per anar al bany, i la Marta i jo ens quedem a l’estació passant l’estona mirant fotografies del dia i recordant algun moment. Al cap de 2 minuts, veiem que el nostre bus arriba a l’estació (no l’havíem perdut, sinó que s’havia retrassat una estona). La Marta intenta raonar amb el conductor i li demana que s’esperi un moment a que tornin els altres del bany. Ell diu que no pot i jo, en un acte de desesperació, decideixo pujar al bus i li dic a la Marta que els vinc a buscar en un moment amb el cotxe (em recorda a un anècdota meva amb la Marta a París que ja explicaré en un altre moment). Doncs bé, el viatge se’m fa etern al principi, i quant menys me n’adono, arribo al càmping. Pateixo perquè no em deixin treure el cotxe, però sembla que no hi ha problema. En menys de 5 minuts, i després d’un petit malentès amb en Joaquin, aconsegueixo recollir-los a l’aeroport i tornem ja cap a descansar.

Al arribar, ens preparem unes petxugues de pollastre amb mantega, torrem una mica de pa i obrim una bossa de patates fregides. Un sopar lleuger després de la pallissa de dia que ens hem donat, caminant amunt i avall. De postres, una síndria ben fresca que hem comprat de bon matí al supermercat del càmping en Joaquin i jo.

Anem a dormir perquè demà ens toca un bon dia de viatge per anar a Florència i volem passar primer per Lucca i Pisa!

Primer dia: una passejada per Milà, la ciutat de la Moda

Les nostres primeres hores a Itàlia ja han donat el seu primer fruit: hem descobert la petita-gran ciutat de la moda.

A primer cop de vista, se’ns fa estrany que això sigui la gran ciutat de la moda, ja que no s’hi veu pas cap gran esplendor com a París o Londres, però si et pares a mirar, sí que se li troba un regust a glamour un xic especial. Cal tenir en compte que d’aquesta ciutat han nascut grans marques com Giorgio Armani, Dolce & Gabana, Gucci, entre moltes d’altres. Però anem ja amb la crònica del dia.

La nit al hotel Diablo (C. Marzo 22, 43 -està al patí interior del bloc de pisos-) tampoc ha estat tan malament. A primer cop de vista semblava que seria pitjor (ja feia uns dies que anàvem fent broma del nom amb el Joaquin), però al final ha resultat ser un lloc força amigable on s’hi poden passar un parell de dies (el lloc tampoc acompanya per a passar-ne gaires més). Val a dir per als interessats, que l’hotel disposa de connexió a Internet sense fils (pels qui duen ordinador portàtil) i també d’un ordinador amb connexió a la recepció. L’esmorzar que et serveixen és força senzill, però que pel meu gust ja n’hi ha suficient (jo no menjo gaire de bon matí).

Una vegada nets i esmorzats, ens hem dirigit al centre per a visitar a plena llum del dia els monuments que havíem vist la nit anterior. Només dir-vos que la plaça del Duomo a ple dia és simplement impressionant. Jo l’he trobada meravellosa, impressionat, magnífica! Perquè us en feu una idea, la plaça és un espai obert molt i molt gran i que està coronat pel Duomo a la seva part central: un edifici de pedra molt clara (l’han acabat de restaurar fa ben poc) tot ple d’escultures treballades al màxim, amb 135 punxes a la seva part superior i amb un aire de majestuositat només comparable amb gran catedrals com Nôtre-Dame. A diferència de Barcelona, l’entrada al Duomo de Milà és completament gratuïta i mereix molt la pena dedicar-li mitja hora del nostre dia a la seva visita. Cal tenir en compte, sobretot per les noies, que per a que et deixin entrar a qualsevol catedral o església d’Itàlia cal anar amb les espatlles cobertes i amb un pantaló no gaire curt (les nostres noies sempre duien un jersei o una pashmina a dins les bosses). Els interiors són esplèndids, tot ple d’escultures i formes tallades contra la roca, vitralls espectaculars i un terra de marbre decorat amb formes florals. Al sortir del Duomo, veiem un petit acte de manifestació a favor d’una noia italiana que demana el dret a morir: els manifestants deixen ampolles plenes d’aigua com a acte de protesta.

Una vegada recorreguda tota la catedral, ens dirigim a la dreta a la galeria Vittorio Emanuele II, una antiga galeria en forma de creu amb un terra ple de mosaics dels signes del zodíac (la tradició diu que trepitjar els genitals de Tauro porta bona sort) i un estil colonial força impressionant. El sostre és tot de vidre i té una cúpula a la part central força impressionant. A més a més de les botigues de souvenirs i demés, al centre de la galeria s’hi pot trobar el cafè Savini, un dels restaurants històrics de Milà.

Creuant la galeria arribem a la plaça de l’Scala, on és troba el teatre més important d’Itàlia i part d’Europa (personalment, acostumat al Liceu, l’esperava més impressionant). Ha coincidit que a Milà hi ha una exposició d’escultura moderna al carrer, i en aquesta plaça s’hi troba una amb la paraula AMOR i decidim fer-nos desenes de fotografies.

Una petita anècdota: hem descobert que a Itàlia els hi sobra l’aigua (les fonts no paren de rajar, i clar, nosaltres aprofitem per omplir ampolles i panxes). Però el curiós de debò, és que si tapes el sortidor de les fonts amb el dit, l’aigua et surt per un orifici de la part de dalt i pots veure de peu.

Des d’aquest punt ens endinsem pels carrerons per anar cap al Castello Sforzesco, el castell de Milà. La ciutat està molt ben comunicada: busos, metros i tramvia per totes bandes i a tota hora. Just davant del castell, s’hi troba una font ben gossa i una plaça (rotonda) on regna el caos pels cotxes: no hi ha carrils pintats al terra i això als conductors no crec que els hi faciliti les coses . El castell és impressionant i té uns jardins a la part de darrera perfectes per una bona becaina, per passejar o simplement per recolzar-te en algun dels seus immensos arbres i gaudir d’una lectura tranquil·la.

Just al sortir veiem el nostre cotxe de lloguer: un Ferrari vermell nou de trinca tot envoltat de turistes fent-se fotografies.

Dinem just davant del castell, a una plaça que té un monument a Garibaldi que l’estan restaurant. En aquest restaurant degustem les primeres pizzes italianes. Només dir que estan molt però que molt bones (esperem que totes les que mengem siguin iguals o millors).

Abans d’anar a buscar el cotxe de lloguer, baixem al centre perquè la Bibi i la Marta tenien ganes d’anar de botigues, però el seu propi cansament no els hi dóna ni forces per a gaudir del plaer femení, així que ens decidim agafar un altre tramvia per anar a cercar les maletes a l’hotel i després anar a cercar el cotxe a l’estació central de Milà. Ostres, quina meravella d’estació. Ja m’agradaria a mi que Sants fos la meitat d’esplèndida! L’estació central de Milà és un monument per si sola: té un sostre que potser fa 15 o 20 metres d’alçada, tota feta de pedra blanca i amb formes i escultures impressionants. A part del Duomo, l’estació és el que més m’ha agradat!

Agafem el cotxe (un Lancia Musa blau ben xulo), i després de superar el caos (hi ha moments que em toca anar per un carril de tramvia!) per a sortir de la ciutat de Milà, agafem l’autopista cap a Venècia. Només dir una cosa: el GPS és el millor invent del darrer segle! Si no fos per ell, crec que encara estaríem donant voltes per Milà per trobar-ne la sortida.

Bé, agafem l’autopista cap a Venècia i les noies es posen a dormir una mica (una mica no… tot el camí). Aquesta autopista té unes rectes de més de 20km, una passada! A més a més, ens ha propiciat la vista d’uns paisatges plens de castells i llacs impressionants. Això són autopistes i no pas les del nostre país! Doncs bé, arribem al peatge i ens toca passar pel peatge. Paguem 14.50€ per més de dues hores d’autopista a 130km/h (és el màxim reglamentari a Itàlia per a cotxes de més de 1100 cc), és a dir, uns 250-300km de camí.

Al sortir de l’autopista, ens apropem a l’aeroport de Venècia perquè el nostre allotjament està pels voltants: un càmping anomenat Camping Village Alba d’oro. Hi arribem fàcilment i ens reben sense problemes tot mostrant-nos on és la nostra petita caseta. Sobta en aquest càmping que a les botigues de dins, al bar i demés, no accepten diners en metàl·lic, sinó que totes les despeses s’han de fer a través d’una targeta de prepagament. Arribem al nostre bungalow i ens quedem parats del que hem obtingut per menys de 20€ per persona i nit: un bungalow plenament equipat, amb cuina, dues habitacions i bany a cadascun d’ells, i tot amb una petita terrasseta coberta. Una veritable meraveela.
Com no ens dóna temps d’anar a Venècia per la nit, comprem coses al supermercat per a esmorzar i sopem al bar del càmping una lasanya (molt bona), pizzes i espaguetis a la carbonara. Com a anècdota, dir que en Joaquin demanà un cafè amb gel, i el que li varen portar va ser un cafè normal i una copa de gelat amb com a mínim 15 glaçons. Aquests italians no en tenen ni idea

Demà a Venècia…

Ja hem arribat! Primeres experiències a la ciutat de la moda

Caos!!

Sí, sí, així definim aquesta ciutat del nord d’Itàlia. Només dir-vos que en el carril del tranvia circulen cotxes, el bus avança al tranvía i aquí ningú coneix la norma dels 50 km/h. Podem dir que aquesta és la ciutat on regna el caos absolut a la carretera. Però anem per pams i expliquem com ha anat tot.

Arribem a l’aeroport de Girona sense problemes, embarquem les maletes i restem més tranquils (jo guanyo amb el menor pes amb 12.1 kg, després que la Bibi m’encalomi el seu sac i la seva guia – sinó eren 10.4kg). Una vegada acabat això, comprem els bitlletes de bus per anar de l’aeroport al centre de Milà i els de Rxò ajuda)oma fins a l’aeroport. La companyia es diu Terravision i els bitllets ens costen 8€ per trajecte i persona (ens ha donat molt bon servei i bona qualitat!). Després de fer les fotos de rigor abans de començar el viatge, ens embarquem a l’avió i ens enlairem cap a Milà. El viatge una tranquilitat.

Les nostres cares al arribar a Milà

Una vegada arribats a Milà, i després de patir perquè la meva maleta ha estat la darrera en sortir a la cinta, ens hem dirigit a agafar el bus cap al centre de Milà. El viatge dura aproximadament 45 min. i transcorre sense fer-se gens pesat. El bus et deixa a l’estació central, i després de cercar l’entrada del metro (l’estació està en obres i es fa complicat trobar la M de McDonalds del metro), ens hem dirigit cap al petit i estrany hotel-hostal-alberg-pispatera anomenat Diablo amb l’ajuda del caòtic tranvia. Si us dicque ara mateix estic sentat al costat del Joaquin i que la Marta la tinc davant cap per avall, em creurieu? Doncs no us dic com està la Bibi… jeje… Bueno, els nois que duen aquest lloc són tots joves i t’atenen en anglés sense cap tipus de problema (parlen el mateix dialecte que en Joaquin, així que ajuda!).

Hem deixat els trastos a lloc i hem baixat cap al centre (la plaça del Duomo). Família, aquest indret per la nit és impressionant! El Duomo de Milà ja és impressionant per si sol, però per la nit s’accentua encara més aquesta meravella de l’arquitectura. Les galeries i la plaça ajuden molt a crear una atmòsfera intimista i un lloc acollidor.

Plaça del Duomo per la nit

Interior de les galeries per la nit

Per cert, una de les anècdotes del dia és el McDonalds. Al acabar de sopar, aquesta gent volia un gelat barat i una mica d’aigua i ens hem apropat a un. Acostumats als locals “cutres” de Barcelona i rodalies, aquí ens hem topat amb un local amb una arquitectura molt moderna i amb una decoració d’un gust excelent (molt i molt cool). Només dir-vos que no hi havia restes de ketchup al terra i que els seients no eren del típic blau i vermell característic de La Rambla de Barcelona. Deixem fotos perquè ho veieu…

Això és un McDonalds Milanès

Una altra perspectiva d'un McDonalds de Milà

Darrers preparatius abans de marxar

Estic tombat al llit amb el meu nou Aspire One tot repassant les darreres coses que m’he de dur: paraigües per si de cas, banyador per si ens agafa la neura quan passem pel costat d’un llac o quan dormim al càmping de Venècia, etc.

Encara estic pensant si endur-me o no el portàtil per aquelles terres: pesa poc i no el notaré a l’esquena, però m’han dit que les ciutats turístiques d’Itàlia estan plenes de manguis! Ho consultaré amb el coixí a veure què en pensa ell.

Si tot va bé, i després del susto de la notícia de Ryanair que m’ha donat la Marta i que de casi em fa caure de la cadira no ens espatlla el viatge, en menys de 24 hores estarem ja en terres italianes (més concretament, a Milà, capital de la moda italiana). Pel primer dia, ens depara la visita al Duomo de Milà, les galeries (en Joaquin i jo per admirar l’arquitectura i els treballs del vidre i la Marta i la Bibi, per admirar les botigues ), el castell, la plaça, etc. A mitja tarda, tocarà anara cap a l’estació central i retirar el cotxe per anar directes a Venècia (o parant per Verona i demés).

Doncs res nois, l’aventura s’inicia demà. Bona nit a tots i ciao!

Per fi ja tenim aquí la nostra ruta

Després de mirar i remirar webs, guies, escoltar diversos consells i demés, ja tenim la nostra ruta italiana a punt.

Les ciutats escollides per a pernoctar són: Milà (on aterrem el proper dilluns dia 11 d’agost), Venècia, Florència i Roma (des d’on agafem l’avió de tornada el dimecres dia 20).

La ruta que farem serà:

Dia 0 – 11 d’agost

Agafem el vol a la tarda des de Girona i volem a l’aeroport de Bérgamo (una ciutat molt propera a Milà). Des d’allí mateix, agafem un bus que ens du fins a l’estació central de Milà i d’allí mateix, agafem el metro (o bus) fins a l’hotel.

No crec que aquell dia tinguem gaires ganes de caminar, així que intentarem sopar alguna cosa ràpida i anirem aviat a l’habitació per poder planejar la ruta per Milà del dia següent.

Dia 1 – 12 d’agost

Matí a Milà (segons ens han dit, Milà es visita ràpid i no cal invertir-hi gaire temps). Cap a migdia, agafem un cotxe de lloguer i ens dirigim cap a Venècia.

Depenent de com avanci el viatge, farem alguna parada a Verona, Pàdova, Monza o algun poble de la part alta d’Itàlia. Cap al vespre, arribem a un petit càmping de les afores de Venècia on ens allotgem les properes dues nits.

Dia 2 – 13 d’agost

Passem el dia sencer a Venècia i la visitem d’amunt avall. Segons més d’un que ja ha visitat aquesta contrada, aquest vell lloc amaga diversos indrets força característics com la plaça de San Marcos (on cal anar amb compte amb els robatoris i amb els bars perquè si no t’hi fixes, et quedes a rentar plats per pagar el compte d’un simple consumició ), el Gran Canal o la bella Sanat Maria della Salute.

La nit la passem també a Venècia.

Dia 3 – 14 d’agost

Ens llevem de ben d’hora i agafem la carretera de camí a Florència. Aquesta és la ruta que tenim encara més verda, ja que no sabem per on passar ni quin pobles visitar de camí a la capital del Centro de la Italia, Florència. A més a més, encara no sabem si fer la ruta per la costa (i veure el mar de camí cap al nostre destí), o bé fer la ruta per terra ferma i passar per Bologna i altres ciutats més d’interior.

Tot i així, al arribar a Florència, toca cercar l’hotel escollit i trobar lloc per aparcar (mare de Déu quin merder!!).

Suposo que aquest primer dia no ens donarà gaire temps de fer coses per aquesta ciutat, així que tocarà anar ben aviat a dormir per preparar-nos per al dia següent.

Dia 4 – 15 d’agost

Aquest dia és l’aniversari del meu pare i el de la Marta (quina gràcia, el sogre i el pare fan anys el mateix dia ). Tot el dia perdent-nos per Florència, pels carrers més turístics fins als més íntims que trobem. En aquest primer dia de turisme intentarem recòrrer el màxim i gaudir del pont Vecchio, Duomo, etc. Segons m’ha comentat diversa gent, Florència és el París d’Itàlia: una ciutat vella i bella, amb racons històrics i indrets romàntics.

A més a més, gràcies a la guia que em van regalar, gaudirem d’uns recorreguts ja preparats que primeten força entreteniment i esport.

Nit a Florència per a preparar el segon dia d’estada en aquesta meravella (segons diuen).

Dia 5 – 16 d’agost

La idea incial per aquest segon dia és visitar la galeria dels Uffizi (si comprem d’una vegada per totes les entrades) i gaudir, per exemple, de la vista del Naixement de Venus de Botticelli. Una vegada haguem visitat aquest museu, i si trobem entrades, visitarem la Galeria de l’Academia on podrem admirar el David de Miquel Angelo entre d’altres obres d’art.

Encara que aquesta activitat ocuparà gran part del dia (o això penso jo), la tarda la dedicarem per acabar de visitar la ciutat i veure el que ens resti per gaudir.

La nit la passarem també a Florència.

Dia 6 – 17 d’agost

De bon matí (si no ens queda res per fer en aquesta contrada), ens dirigirem cap a la darrera ciutat on dormirem: Roma. Però sortirem ben aviat perquè, de camí, volem visitar Pissa (fer-nos la típica foto) i Senia (que el cosí del Joaquin ens ha recomanat).

Cap a mitja tarda, arribarem a Roma i ens dirigirem, primer de tot, a retornar el cotxe de lloguer (un pes menys). Una vegada feta això, anirem a deixar les maletes a l’hotel i ja camparem el que quedi de dia per la capital italiana.

Dia 7 – 18 d’agost

Toca dia religiós: visita al Vaticà.

Ens agradaria poder visitar en aquest dia tot el Vaticà (segons diuen, tot depén de les cues que trobem). La visita obligada a la plaça de Sant Pere, la capilla Sixtina i la cúpula, són un bullir de turistes i fotògrafs empedernits que no paren de resar i fotografiar.

Si sobre temps per la tarda, visitarem una mica els monuments principals de la capital.

Nit a Roma i visita nocturna als monuments

Dia 8 – 19 d’agost

Aquest dia queda 100% reservat a visitar Roma i els seus monuments: Coliseu, Foro, Piazzas (totes les que té), etc. A més a més d’això, ens han recomanat un restaurant per a menjar una bona pizza, i de pas, que visitem també la gelateria més antiga de tot el país on fan uns gelats artesans d’allò més bons.

S’espera un dia de caminar sense parar i nit a Roma.

Dia 9 – 20 d’agost

Darrer dia al país de la pasta. Pel matí encara dóna temps de voltar una mica, però a mitja tarda ja cal anar fent les maletes i dirigir-nos de camí a l’aeroport.

Suposo que gran part del dia el gastarem en les darreres compres i, a correcuita, visitar els darrers monuments per segona vegada.

En total, 9-10 dies plens de diversió i que segur que ens depara més d’una sorpresa inesperada.

Una bona guia d’Itàlia. Gràcies companys

Portada de la guia d'Itàlia

El passat divendres 1 d’agost fou el meu 25è aniversari (Ramon) i els meus companys de feina, em van fer un petit gran regal que crec que usaré molt la setmana vinent: una guia d’Itàlia!

La guia en qüestió és la guia d’Itàlia de l’editorial “El País. Aguilar”, ISBN: 978-84-03-50642-8. Personalment i després de fullejar-la una mica, crec que és una molt bona guia del país, tenint forces referències històriques, dibuixos i esquemes de les principals obres arquitectòniques, plànols generals i concrets de zones d’alt interès turístic de les grans ciutats, etc. En definitiva, un molt bon regal comptant que en menys d’una setmana ja estaré caminant pel país de la pasta i les vespes.

Moltes gràcies companys!

Recursos per a organitzar un bon viatge

Ara, que després de molt de temps, em toca organitzar un altre viatge (juntament amb els companys d’expedició), m’he decidit a cercar informació per la xarxa, moure’m per la biblioteca i demés, tot per a cercar informació i tenir-ho tot mitjanament previst. Tot seguit faré un petit resum de les meves principals troballes:

Wikitravel

Logo Wikitravel

Wikitravel és una de les troballes més bones que he fet en aquesta cerca. Tal i com indica el seu nom, és una wiki de viatges (i feta per viatgers o gent de la zona, es nota).

En aquesta meravellosa enciclopèdia de viatges es pot trobar un munt d’informació per a fer viatges a diverses ciutats de tot el món, com per exemple, París, Roma, Milà, Praga, Nova York, Pequín, etc. Per cadascuna d’aquestes ciutats, trobarem informació sobre transports, canvi de moneda, dades demogràfiques, història, com arribar-hi, on menjar (classificat per despesa), on dormir, què fer-hi, què visitar, diverses rutes recomanades, trucs i llocs especials de cada ciutat per a conèixer i no passar-ho per alt, etc. En definitiva, moltíssima informació per a planificar un molt bon viatge, i tot amb moltíssima informació actualitzada de telèfons, adreces, enllaços, fotografies i demés. A més a més, com la majoria de wikis, està en diversos idiomes, encara que com sempre, la versió anglesa (o la versió de la llengua nativa del país o ciutat en qüestió) són les que tenen més informació.

En definitiva, una font d’informació grandiosa que no he trobat enlloc res que li pugui fer ni ombra.

Viquipèdia

La ja típica font de recursos per tot el que puguem trobar. Jo, personalment, l’estic usant per a trobar informació sobre fets històrics d’Itàlia, festes regionals, coses culturals, informació sobre edificis i demés.

La font d’informació per a qualsevol avesat al tema d’Interne i la cultura lliure.

Google Maps

Google Maps

Qui no vols poder planificar les rutes sobre el terreny, veient les runes de Roma o sabent per quin costat de la Toree Eiffel s’arriba millor? Google Maps (o Google Earth) s’ha tornat en un company inseparable a l’hora de planificar qualsevol viatge a qualsevol lloc del món. Pots planificar rutes, carreteres, passejades, veure fotografies dels llocs a visitar i molta més informació que la majoria dels que llegiu això ja coneixeu.

Blocs personals

Encara que pensava que n’hi hauríen molts més (sembla que aquest és força precursos), he pogut trobar una mic d’informació d’alguna que altra cosa.

Jo volia usar els blocs personals per a trobar experiències de gent que hagi visitat la zona i que recomani coses per visitar, per a no visitar; llocs per a menjar, per a dormir, etc., però el que més he trobar ha estat gent que mostra fotos del seu viatge però que no explica gaire cosa.

A veure si el nostre bloc anima a més d’un a seguir l’exemple i podem crear una petita xarxa d’experiències personals en altres països. Si algú en coneix cap o n’escriu algun, que ho faci saber en un comentari. Anirem així omplint la part d’enllaços recomanats.

Guies en paper

Les ja típiques guies de paper són un acompanyant de tots els viatgers que volem planejar les rutes o simplement, volem tenir un suport en paper quan caminem per la ciutat per a poder consultar ràpidament. Mentre les xarxes d’accés sense fils no estiguin més estesses, tocarà anar amb el suport de paper allà on les cames i la motxilla ens duguin.

Personalment, jo sóc una persona que no em separaré mai del paper: encara que sigui enginyer informàtic, per a mi, un bon llibre en paper, té un pes sentimental i pràctic que poques tecnologies aconseguiran desbancar.

Doncs bé, fins aquí les nostres recomanacions per a preparar un bon viatge (en temes de planificacions de ruta). Si algú té cap més consell o element, benvingut serà el seu comentari.

ACTUALITZACIÓ (24.7.08 – 15.00): Gràcies a en Choan he descobert una plana que, encara que la cosa està verge, pinta molt i molt bé. El servei es diu iwannagothere, i tal i com resa el seu nom, tracta d’un lloc on els usuaris poden compartir tots els seus coneixements d’un lloc que han visitat: llocs per dormir, per menjar, per visitar, etc. Ara mateix no hi ha gaire contingut, però un cop nosaltres hàgim completat el nostre petit viatge, vull ajudar a fer créixer aquest lloc en continguts. Trobo que és, francament, una iniciativa força interessant.

Ja tenim els bitllets. I ara què?

Com ja vaig comentar en l’apunt anterior, de moment només tenim els bitllets. El que sabem segur és que el dia 11 d’agost ariibem a Milà, i que el dia 20 d’agost sortim des de Roma. Però, què farem durant nou dies en aquesta terra plena de “pasta“? Encara està per decidir. Com dormirem i com ens mourem? Un gran misteri encara…

Les opcions que ens hem plantejat són:

Fer una ruta per tot el país i dormir en hotels ben cars

Eliminat sense sortir ni de la boca. No som pas gent adinerada, així que ens toca anar per una cosa una mica més “senzilla”. A més a més, recórrer tot el país en nou dies és ben bé impossible: aniríem tot el dia en cotxe i no podríem gaudir res de res.

Fer una ruta hipie tot dormint al cotxe

És una opció molt econòmica i que ens ho podem passar bé (encara que una mica arriscada). En principi ningú hi tingué cap inconvenient, però mica en mica, la gent s’anà tirant enrere. Així que toca cercar un entremig entre ambdós.

Cercar allotjament barat (hostels) i visitar ciutats importants en ruta

Aquesta és la opció amb més acceptació de totes: una cosa que pot sortir mitjanament bé de preu i que a part, ens ofereix la possibilitat d’abastar força terreny.

Ara només resta decidir quines són les ciutats que volem visitar (jo crec que en nou dies se’n poden visitar bé unes tres o quatre) i llavors ja només quedaria cercar l’allotjament barat en aquests emplaçaments.

He creat un mapa amb les zones d’influència per visitar:

View Larger Map

Segons veig a primera vista, les ciutats candidates a visitar, poden ser:

• Milà
• Verona
• Venècia
• Bolonya
• Mòdena
• Gènova
• Florència
• Pisa
• Roma
• Livorno

Ara, de totes aquestes ciutats, caldrà veure quines escollir. Cap suggeriment de visita i/o allotjament?